ECOM i COCEMFE no es presenten a les eleccions de l’IMPD perquè no creuen que sigui una bona eina d’incidència política

  • Els dos màxim representants de la discapacitat física a Barcelona no han presentat candidatures a aquestes eleccions en denuncia per la poca incidència política i el nul poder de decisió d’aquest organisme. El termini de presentació de candidatures per formar part del Consell Rector de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD) s’ha tancat avui. 
  • ECOM i COCEMFE també demanen un nou instrument de participació de la discapacitat on reconegui la tasca de les entitats i en garanteixi l’accés sense rivalitzar amb persones individuals.

 

ECOM i COCEMFE, els dos màxims representants de la discapacitat física a Barcelona, no han presentat les seves candidatures a les eleccions de representants de les persones amb diversitat funcional/discapacitat al Consell Rector de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD) de l’Ajuntament de Barcelona i, després d’anys de ser-hi presents, renuncien a formar-ne part i demanen un nou instrument per a una millor participació.

Consideren que aquest organisme no té prou competències per influir transversalment en les polítiques municipals ni garanteix una participació ciutadana real i efectiva.

Les entitats reclamen que s’impulsi l’evolució de l’organisme que va ser creat fa 35 anys. ECOM va ser una de les entitats impulsores de la creació de l’IMPD quan no hi havia cap organisme similar, ni representatiu ni de gestió, per a la discapacitat. L’eficiència tècnica de l’IMPD en el treball perquè les persones amb discapacitat de Barcelona puguin desenvolupar-se de la manera més autònoma possible, en plena igualtat d'oportunitats i amb respecte per les diferents necessitats personals és, segons ECOM i COCEMFE, inqüestionable. Consideren que al llarg dels anys s’ha establert una col·laboració intensa molt positiva. El desacord té relació amb la construcció del cos polític, que és el que es demana que es reconverteixi.

Davant l’estancament i la molt baixa participació que acusa l’IMPD des de fa anys, segons les entitats, cal un canvi de funcions i del paper que ha de jugar aquest ens. Igual com han evolucionat els discursos vers la discapacitat, la visibilitat i l’estat general de la discapacitat en la societat, es demana que la política municipal també evolucioni per ser capaç d’impulsar la transversalitat de la discapacitat i la inclusió en totes les estructures polítiques i de participació.

Es reclama un espai amb més capacitat decisòria

ECOM i COCEMFE al·leguen que els candidats electes no es poden considerar representants de les persones amb discapacitat de la ciutat en la seva totalitat, ja que l’IMDP només té una part de competències municipals en matèria de discapacitat i les decisions que es prenen al seu Consell Rector no tenen capacitat d’influència en la resta de l’Ajuntament i les polítiques que es desenvolupen.

La campanya publicitària realitzada per a aquest procés electoral ha emès, segons ambdues entitats, missatges que no s’adiuen amb les competències que té el Consell Rector en l’actualitat. S’està oferint un model d’Institut que no és real i ho consideren una estratègia de màrqueting polític.

ECOM i COCEMFE demanen un instrument que tingui competències i poder de decisió respecte totes les àrees del govern municipal. Per exemple, proposen un model similar al del Consell de Ciutat, que pot emetre informes i dictàmens quan cal, que té rigor polític en els seus processos electorals, que té un pes validat en la política municipal.

Unió per assolir objectius

ECOM i COCEMFE també demanen que es reconegui la tasca que fan les entitats i que tinguin un espai de participació clara sense haver de rivalitzar. Entenen que sotmetre totes les persones i entitats per un procés d’eleccions com l’actual posa en joc competències que malmeten les relacions dins del sector i que no contribueixen a millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat.

Demanen una nova eina de representació en què es diferenciïn els processos per escollir les entitats i les persones individuals que el conformen, com es fa en un òrgan com el Consell de Ciutat, de manera que no hi hagi competència entre les diferents formes de participació.

Amb els seus 35 anys d’existència, el sistema d’eleccions de l’IMPD no ha mobilitzat més d’un 3% del total de les persones amb discapacitat registrades a l’institut, per la qual cosa des d’ECOM i COCEMFE es considera invalidat i que es requereix innovació immediatament.

ECOM és un moviment associatiu, creat el 1971, que aglutina més de 145 entitats de persones amb discapacitat física de tota Espanya (121 de les quals són de Catalunya) que actua amb una doble missió: d’una banda, defensa l’exercici dels drets de les persones amb discapacitat física per assolir la plena inclusió social i millorar la seva qualitat de vida, amb l’apoderament de les persones com a eix vertebrador; i, de l’altra, enfortir el sector associatiu de la discapacitat física a través de la participació, la representació i el seu apoderament.

COCEMFE és una confederació d’àmbit estatal, creada el 1980, que aglutina més de 1600 entitats de persones amb discapacitat física de tota Espanya (44 de les quals són de Catalunya) els eixos estratègics passen per assolir la plena inclusió de les persones amb discapacitat, seguint els preceptes de la Convenció de Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat i el seu Protocol Facultatiu, defensant la igualtat d’oportunitats, la promoció de la autonomia personal, la dignitat de l’ésser humà i la justícia social oferint recolzament i treballant en xarxa amb les persones amb discapacitat i els seus familiars, les entitats socials i les institucions.

Les entitats de persones amb discapacitat visual ACIC i Assemblea per la Diversitat han estat informades de la reivindicació i s’han mostrat d’acord amb el posicionament de no presentar-se a unes eleccions no democràtiques. Com a suport han fet una crida entre les seves bases socials perquè no participin al procés electoral i alhora se sumin a generar el canvi que la ciutadania amb discapacitat de Barcelona necessita per avançar en l'exercici dels seus drets a tots els àmbits.